Unipost era fins fa uns mesos l’operador privat del sector postal més gran de tot l’Estat. Amb més de 2.200 treballadors i un miler de franquiciats, l’imperi de la família Raventós són només cendres. L’empresa va entrar en concurs de creditors fa uns mesos, i davant la falta d’un comprador interessat en donar continuïtat a l’activitat, Unipost ja està en liquidació i ha acomiadat els darrers 500 treballadors (només deixarà uns 80 per tasques administratives).
Els motius de la caiguda d’Unipost són diversos. La falta d’adaptació als nous temps s’hi ha sumat, segons la mateixa administradora concursal i els sindicats, un dèficit a la gestió del que fins fa uns mesos era director, Pablo Raventós.
Així ho ha explicat Agustí Bou, administrador concursal i soci de JAUSAS Legal.
“Què ha passat amb Unipost? No han estat capaços de buscar els nous models de negoci adaptant-se a models similars als d’Amazon en temes de paqueteria i similars. Vivien de les cartes, del correu, i això avui està mort. Després, també s’ha d’apuntar als gestors, que no han sabut anticipar-se a això”.
Deute de 62 milions
L’administrador concursal apunta a un motiu afegit, la suposada competència deslleial del servei postal de Correus, que en molts casos, no permetia repartir a determinades zones on es necessiten permisos de l’operador públic. En aquest cas, Unipost havia de subcontractar Correus, amb un cost afegit a l’hora de franquejar el correu. En aquest sentit, l’administradora concursal s’està plantejant fer una denuncia per abús de posició a Correus.
Si es guanyés aquest conflicte, els diners anirien a pagar els nombrosos deutes d’Unipost, que sumen un total de 62 milions d’euros. En tot cas, ni amb la venda de tots els actius, ara per ara valorats en uns 27 milions d’euros amb 15 milions de càrregues financeres, es podria eixugar el deute. De fet, fonts judicials asseguren que aquests actius, amb sort, es podrà recuperar la meitat del valor estipulat.
Males praxis de Pablo Raventós
Per tant, a qui apunten les parts directament és a Pablo Raventós, qui acceptava un volum d’encàrrecs que en molts casos havia de fer a pèrdues pels preus que imposa Correus.
A l’hora de franquejar, per exemple, si el cost de fer un enviament era de 0,55 cèntims per Unipost, ho cobrava a l’empresa a 0,20 cèntims. És a dir, a pèrdues. Això provocava un problema cada vegada més gran que va fer que, en darrera instància, es decidís cobrar alguns encàrrecs, però no fer els enviaments. I per tant, acumular caixes i caixes de cartes sense enviar als magatzems, això sí, sense enviar.
Per solucionar això, ara s’estan tornant les cartes no enviades i els diners que s’havien cobrat. A l’hora que s’està pactant amb aquestes empreses que no hi hagi penalitzacions per fer més gran la ferida.
Raventós feia això per agafar clients i volum, amb l’objectiu, d’acabar venent l’empresa a un fons o operador que la comprés. Però amb una plantilla de 2.200 treballadors i un dèficit molt greu de model adaptat als nous temps, no va aparèixer cap ‘cavaller blanc’ que salvés Unipost. Pablo Raventós va declinar concedir una entrevista a TV3, però acusa a Correus de la fallida d’Unipost. Agustí Bou parla d’una possible responsabilitat d’administradors:
“Hi ha un dèficit de gestió, i d’aquí pot ser que surtin coses i que això doni lloc a una responsabilitat d’administradors, de moment no ho hem profunditzat prou.”
Emili Gómez, responsable CGT d’Unipost, lamenta que l’han deixat morir:
“A Unipost l’han deixat morir. Per anar al concurs de creditors, que pagui FOGASA i que l’empresa, els directius surtin de rosetes. Mentre ens deien que ens aprestéssim el cinturó, ell cobrava 36.000 euros al mes”
Una indemnització de 88.000 euros
De fet, l’administradora concursal va acabar acomiadant Raventós pel seu elevat sou de 36.000 euros mensuals, mentre els treballadors, amb prou feines cobraven 800 o 900 euros en una paga. Com els alts directius no cobren indemnització ni bestreta per FOGASA, segons ha pogut saber TV3, Pablo Raventós ha demanat una indemnització de 88.000 euros.
Hi havia un fet estructural més a Unipost, i és que tenia una cartera de 40 grans clients d’on provenia el 80% de tota la facturació. És per això, que la bola de neu cada vegada era més gran, i les pèrdues, més sagnants.
Responsabilitats legals?
Una vegada es tanqui l’informe de liquidació on es detallen tots els actius i la seva valoració, i que ara està pendent d’impugnacions per part de tots els actors, s’obrirà la fase de qualificació del concurs, on el jutge haurà de decidir si ha estat fortuït (motius purament empresarials i conjunturals) o culpable (hi ha hagut responsabilitats per part d’algú).
Aquí l’administradora concursal haurà de fer un informe, i si es declara Pablo Raventós culpable, haurà de pagar amb el seu patrimoni personal totes les despeses i deutes pendents de l’empresa.
D’on ve això?
Unipost fa molts anys que arrossega pèrdues i ajustos laborals. L’empresa va néixer de la unió de diverses companyies postals més petites (com Suresa o Flecha) a principis d’aquest segle, per fer front a Correus coincidint amb la liberalització del sector. Però un dels motius que al·lega el mateix Pablo Raventós, és que aquesta competència mai es va produir.
Unipost es va dissenyar com un caramel, amb un embolcall molt atractiu, molts clients a base d’ofertes molt baixes per guanyar quota de mercat, i quan tingués prou negoci, vendre-la. Però alguna cosa no va anar bé.
Una de les candidates era Deutsche Post, la companyia pública postal alemanya, que tenia un 38% de les accions, però que se les va vendre fa quatre anys provocant la primera crisi. Els Raventós es van fer amb el total destinant molts recursos però les tensions de tresoreria van fer que la Generalitat hagués d’injectar 3 milions d’euros públics amb un préstec participatiu a través de la societat d’inversions industrials Avançsa (que també té altres participacions, com per exemple, al Circuit de Montmeló).
Relació amb el procés
Unipost va tenir molt ressò mediàtic al setembre, quan la Guàrdia Civil va confiscar documentació relacionada amb el referèndum de l’1 d’octubre (suspès pel Constitucional). És llavors quan es va acusar la companyia de ser còmplice en un delicte de malversació de cabals públics per a l’organització de la consulta, un fet que va fer que ahir mateix Pablo Raventós declarés a la Ciutat de la Justícia, juntament amb altres testimonis i imputats.
Empresarialment, la fallida d’Unipost no té res a veure amb la seva presumpta participació a l’1-O, però l’administrador concursal reconeix que no ha ajudat gens. Si més no, els interessats en comprar-la mai van esmentar el tema, ja que la situació de la mateixa empresa ja era prou greu.
A un dels informes de la guàrdia civil als qual ha pogut accedir TV3, es van trobar cinc factures proforma a la seu de la Guàrdia Civil per valor d’uns 900.000 euros. En tot cas, cap d’aquestes factures es va cobrar.
Ja el 2014, amb la consulta del 9-N, Unipost també va rebre requeriments de la Fiscalia per repartir propaganda del procés participatiu.