Cassació Civil: el tall de la guillotina

El litigi de Gadisa contra Banc NCG i el FROB estava cridat a acabar en el Tribunal Suprem. Gadisa és una gran empresa del sector de la distribució alimentària que havia perdut deu milions d’euros en el projecte inversor que va intentar reflotar l’antiga Caixa Galícia. La societat pertany a “un grup d’empresaris i inversors d’allò més destacat i elitista del capitalisme gallec”, com diu l’Audiència Provincial de La Corunya.

Era un procediment complex en el qual intervenien advocats de primera línia. Els inversors havien guanyat en primera instància i perdut en apel·lació. Tenint en compte que la quantia del litigi, el natural era que l’última batalla judicial es lliurés davant el Tribunal Suprem. No obstant això, la Sala Primera no va admetre a tràmit la cassació de Gadisa (ATS 21.2.2018).

El motiu fonamental és que el recurs se separava dels fets provats de la sentència d’apel·lació. En el passat, aquest resultat hauria estat poc probable. La falta de respecte de la base fàctica fixada per l’Audiència Provincial es contemplava com una línia vermella en els criteris d’admissió de la Sala Civil de 2011. No obstant això, en la pràctica, s’utilitzava amb moderació en els procediments la quantia dels quals superava el llindar dels 600.000€. Aquests temes entraven amb relativa comoditat si la vulneració de la norma jurídica s’explicava amb correcció. El retret que el litigant hi havia fet “supòsit de la qüestió” era reservat moltes vegades per a la sentència de fons. No obstant això, en els últims temps la Sala Primera ha recorregut amb més freqüència a aquest mecanisme. Què ha passat?

Segueixi llegint fent clic aquí.