Locations
The article that follows is written in Spanish: El fracàs de la llei de la Segona Oportunitat propicia la creació d’un grup de treball a Catalunya per aconseguir que la norma permeti realment que els empresaris endeutats puguin liquidar els seus béns i tornar a començar.
El fracàs de la llei de la Segona Oportunitat, que en els seus prop de dos anys de vigència amb prou feines ha tingut recorregut, ha propiciat la creació d’un grup de treball a Catalunya per ressuscitar la llei i aconseguir que serveixi realment per al que es va aprovar: permetre que els empresaris i els ciutadans hiperendeutats tinguin un mecanisme per liquidar els seus béns i tornar a començar. A començaments de novembre, Carles Mundó, conseller de Justícia, va convocar una trobada amb jutges i advocats al Centre d’Estudis Jurídics que dirigeix Gabriel
Un grup de treball d’advocats i jutges advoca per reformar la llei i crear oficines per acompanyar el deutor
Capilla. A partir d’aquella reunió es va crear un grup de treball que està a punt de presentar les seves conclusions.
Al grup s’hi troben Isidor García Sánchez i Jesús Sánchez García, del Col·legi d’Advocats de Barcelona i del Consell de l’Advocacia Catalana, respectivament; Carlos Puigcerver, titular del jutjat de primera instància 50 de Barcelona (concursos de persones físiques); Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal a la UB; Matilde Cuena, catedràtica de Dret Civil a la Complutense; Elisa Escolà, advocada concursalista i professora de Dret; Borja Pardo, administrador i mediador concursal; Xavier Rufí, secretari judicial del jutjat mercantil 4 de Barcelona; Eduardo Pastor, titular del jutjat mercantil 3 de la mateixa ciutat, i Capilla.
Hi ha dues línies d’investigació: la primera és aportar propostes per dinamitzar l’aplicació de la llei, esprement al màxim les seves possibilitats; la segona, en canvi, passa per promoure modificacions legislatives, tant en el marc legal espanyol com en el comunitari, on s’està tramitant una nova normativa.
Però el més immediat és el primer bloc, que podria estar llest de seguida. La idea és crear una institució d’acompanyament als ciutadans per facilitar-los el procediment. “Volem que la persona en situació d’insolvència pugui acudir a una oficina pública i deixarse portar”, explica Rodríguez Vega. Aquestes oficines existeixen en altres països, com el Regne Unit o Irlanda, on cada any es compten per desenes de milers les persones que van a concurs. Aquí no és que no hi hagi gent en aquesta situació, sinó que la llei –molt nova i complicada– o la cultura social limiten els casos a menys de 1.000 l’any a tot Espanya, cosa que és ridícula.
Juntament amb l’oficina, l’equip de treball vol aprovar un protocol per sistematitzar els tràmits en funció de fins a mitja dotzena de casos tipus: el del ciutadà que no té res, el que té béns, el que té també una hipoteca però està al dia amb les quotes, etc.
Quant a la reforma de la llei, tant a Brussel·les com a Espanya es busca claredat i eliminar traves i aspectes manifestament injustos. “És necessari realitzar ajustos a la llei que són poc operatius”, resumeix Seijo. Per exemple, s’advoca per la reducció de cinc a tres anys del termini d’espera per veure si l’afectat pel perdó de deutes pot pagar una mica més els creditors després de la liquidació.
També es pretén, com succeeix a molts altres països, que aquell benefici d’exoneració del passiu insatisfet assoleixi els creditors públics. O que les persones sense cap ingrés no hagin de passar per –per a ells– el tràmit sense sentit de fer un pla de pagaments. Finalment, el grup proposarà que els concursos de persones físiques els porti un jutge especialitzat a la província, ja sigui als jutjats d’instrucció o als mercantils.